L’any 2024 es va formar a Cambrils (Tarragona) la secció Jove de la Coral Verge del Camí de Cambrils.

La Coral inicia aquest projecte amb la intenció d'apropar la música polifònica al jovent de Cambrils i, també, crear una pedrera pel futur de l'associació.

Amb peces d’orígens, èpoques i estils diversos, aquesta nova generació de cantaires vol homenatjar les veus que els han precedit i obrir nous horitzons. Actualment, la Coral Jove està formada per una vintena de cantaires d'entre 11 i 20 anys.  

Aquest musical és el projecte del 2026 de la Coral Jove Verge del Camí. Una proposta escènica i musical que reflexiona sobre el fet de crear comunitat. L’espectacle combina música coral, narració i acció escènica per explorar com, al llarg del temps, la música, la paraula i el treball compartit han estat eines fonamentals per teixir vincles col·lectius.

SINOPSI

L’espectacle parteix de la memòria de diverses comunitats de dones al llarg del temps, posant el focus en aquells espais on, a través del treball compartit, la paraula i la música s’han teixit amb vincles. El teler esdevé el gran símbol del musical: un objecte que crea xarxa, que uneix fils diversos i que només pot existir gràcies al col·lectiu. 

A l'escena hi ha un personatge que personifica el teler: l’actriu Andrea Carrión. És ella qui porta el text i la narració, mentre explica que ha estat present en tots aquells moments on s’ha començat a crear comunitat. Aleshores, reapareix en aquest cor jove perquè també aquí està naixent una comunitat nova. A través del seu relat, evoca dones que han teixit comunitats abans que nosaltres i convida el públic a reflexionar sobre què vol dir formar part d’un col·lectiu.

El cor, format per joves, no té text parlat: és la veu cantada la que respon, dialoga i dona profunditat al relat. La música es converteix en un llenguatge emocional que acompanya el discurs i n’amplifica el significat.  

A mesura que avança l’obra, el teler escènic es construeix progressivament davant del públic. Fil a fil, allò que al principi és dispers esdevé xarxa; allò que és individual, es fa col·lectiu. El relat sobre les comunitats de dones del passat es trasllada així al present del cor i confirma el naixement d’una comunitat jove que creix i canta junta.