La Coral Verge del Camí ofereix un programa que ret homenatge al moviment musical i reivindicatiu de la Nova Cançó, moviment musical que aportà un bri d’esperança a partir de la dècada dels seixanta als Països Catalans. Amb la Nouvelle Chanson francesa com a mirall, la Nova Cançó reivindicava l’ús de l’idioma del país en la cançó d’autor i en la música popular en general. La repercussió va anar més enllà de l’àmbit artístic, convertint-se en un fenomen social, polític i fins i tot comercial. Pocs pobles han utilitzat la cançó de la forma que ho va fer la societat catalana, perquè cantar va ser una manera de cridar contra el dictador Francisco Franco. Mai una eina tan senzilla havia fet tanta feina.
L’article ‘Ens calen cançons d’ara’, que Lluís Serrahima va publicar el 1959 a ‘Germinabit’, es pot considerar el manifest fundacional de la Nova Cançó. Demanava que els músics catalans componguessin cançons en català malgrat els ‘moments difícils’ que travessava la nació. En aquest context, tot estava preparat pel naixement dels Setze Jutges. La Nova Cançó, però, no es pot considerar patrimoni exclusiu de ningú perquè sorgeix durant els anys 50 de la voluntat d’un seguit de persones amb inquietuds i intencions diferents.
La Nova Cançó va ser en el seu temps el principal ambaixador dels Països Catalans al món. La seva herència és un tresor ben viu i de ben segur té a veure amb la vitalitat de la música en català avui.
